Macari, el caganer del pessebre. Cançó de David Xiberta

 

Un pet provoca una baralla multitudinària a Caldea

La trifulga va enfrontar deu membres de dues famílies de turistes i la policia andorrana va acabar detenint a tres dels implicats

Redacció - Regió 7

Manresa | 13·10·21 | 11:59

Les instal·lacions de Caldea van ser escenari aquest dilluns passat a la nit d'una baralla multitudinària i el detonant va ser una ventositat, segons explica el periodista bagenc Toni Solanelles al diari electrònic Altaveu.com.

Els fets van tenir lloc poc abans que el centre termal andorrà tanques les seves portes, a mitjanit. Els implicats van ser deu turistes, membres tots ells de dues famílies, que es van donar cops de peu, cops de punt i fins i tot es van acabar enfrontant amb agents de policia quan aquests s'hi van presentar alertats pels serveis de seguretat de Caldea.

Tres dels participants de la baralla van acabar detinguts i posats en llibertat dimarts al vespre "prèvia condemna simbòlica ràpida", relata Solanelles. Dos dels detinguts van ser arrestats pels cops i una tercera dona pels insults que va llançar a la policia.

El periodista bagenc, explica que l'origen de la trifulga va ser un pet. "Diversos clients del termolúdic estaven a la zona dels vestidors, a punt ja de deixar les instal·lacions del centre escaldenc; per motius desconeguts, un dels usuaris s’hauria acostat a un altre i sense solta ni volta hauria deixat anar un pet al seu costat. I a partir d’aquí es va embolicar la troca. Qui es va sentir agredit, va insultar qui havia deixar anat la ventositat, que s’hi va tornar amb paraules. Insults".

Quan els dos primers implicats van començar a donar-se cops, els membres de les seves famílies (gairebé tots) es van sumar a la baralla, que no va parar fins que va arribar la policia. El resultat: lesions a les mans i la cara i tres detencions.

La notícia també es publica al Diari Segre , Nació Digital

Un pet andorrà

           Empar Moliner,

13/10/2021 Diari Ara

Escriptora – Corro, menjo, bec, escric i llegeixo amb perfectíssima passió. Tinc prosopagnòsia (no reconec les cares fora de context) combinada amb miopia, per tant, saludo tothom per si de cas. No tinc estalvis, només deutes i deutes. I malgrat tot, treballo com si jugués: per gust.

 A Caldea, el balneari andorrà, s'hi han produït uns fets terribles a la vegada que meravellosos, que obliguen aquesta oficinista de la ficció a fer-ne una glossa. Uns estrangers, llegim, han tingut una baralla –amb ferits i detinguts– per culpa, ai, d'un pet. Un dels usuaris de les aigües salutíferes n’ha deixat anar un davant d'un altre usuari de les aigües salutíferes, pel que sembla amb intenció de fer mal. No ha estat un escàpol, allò que et podria passar en un ascensor, en una classe, en una entrevista de feina, en un acte sexual. Ha estat volent. Quan diuen estrangers volen dir no andorrans. I això em fa patir per si són catalans.

Ja ho hem dit moltes vegades. L'heroi nacional dels contes infantils és en Patufet, un nen curt de talla que és expulsat del ventre bòvid mitjançant la ingesta de verdura gasificant. Al pessebre, al costat del nen Jesús hi tenim el caganer, un pagès amb barretina, a la gatzoneta, fent allò que se'n diu, eufemísticament, anar de ventre. No cal que repassem les cançons populars que ens fan saber que una defecació muntanyenca no fa pudor encara que la remenis amb un bastó. El subtext de la cançó és pervers. Vol dir que algú ja s'ha encarregat de remenar amb un bastó aquest producte per tal de comprovar-ne les propietats odorants. Em deixo els setze jutges (caníbals, necròfils i a favor de la pena de mort), la mona en un terrat (mostrant les parts pudendes com solen fer) i en Pinxo i en Panxo, una relació sadomasoquista consentida. Em deixo també la cançó excursionista que enumera diverses activitats corporals com ara “pets, rots, llufes i gargalls”. La rima, aquí, és amb “cavalls”, ja podeu suposar per què.

Si resulta que no, que no són catalans els detinguts per mor del pet intencionat, en un balneari on tothom va en tanga i barnús, ploraré de felicitat, perquè és molt fort, massa fort, això nostre amb l’escatologia.