dimecres, 13 d’octubre del 2021

Un pet provoca una baralla multitudinària a Caldea

La trifulga va enfrontar deu membres de dues famílies de turistes i la policia andorrana va acabar detenint a tres dels implicats

Redacció - Regió 7

Manresa | 13·10·21 | 11:59


Les instal·lacions de Caldea van ser escenari aquest dilluns passat a la nit d'una baralla multitudinària i el detonant va ser una ventositat, segons explica el periodista bagenc Toni Solanelles al diari electrònic Altaveu.com.

Els fets van tenir lloc poc abans que el centre termal andorrà tanques les seves portes, a mitjanit. Els implicats van ser deu turistes, membres tots ells de dues famílies, que es van donar cops de peu, cops de punt i fins i tot es van acabar enfrontant amb agents de policia quan aquests s'hi van presentar alertats pels serveis de seguretat de Caldea.

Tres dels participants de la baralla van acabar detinguts i posats en llibertat dimarts al vespre "prèvia condemna simbòlica ràpida", relata Solanelles. Dos dels detinguts van ser arrestats pels cops i una tercera dona pels insults que va llançar a la policia.

El periodista bagenc, explica que l'origen de la trifulga va ser un pet. "Diversos clients del termolúdic estaven a la zona dels vestidors, a punt ja de deixar les instal·lacions del centre escaldenc; per motius desconeguts, un dels usuaris s’hauria acostat a un altre i sense solta ni volta hauria deixat anar un pet al seu costat. I a partir d’aquí es va embolicar la troca. Qui es va sentir agredit, va insultar qui havia deixar anat la ventositat, que s’hi va tornar amb paraules. Insults".

Quan els dos primers implicats van començar a donar-se cops, els membres de les seves famílies (gairebé tots) es van sumar a la baralla, que no va parar fins que va arribar la policia. El resultat: lesions a les mans i la cara i tres detencions.

La notícia també es publica al Diari Segre , Nació Digital

Un pet andorrà

           Empar Moliner,

13/10/2021 Diari Ara

Escriptora – Corro, menjo, bec, escric i llegeixo amb perfectíssima passió. Tinc prosopagnòsia (no reconec les cares fora de context) combinada amb miopia, per tant, saludo tothom per si de cas. No tinc estalvis, només deutes i deutes. I malgrat tot, treballo com si jugués: per gust.

 A Caldea, el balneari andorrà, s'hi han produït uns fets terribles a la vegada que meravellosos, que obliguen aquesta oficinista de la ficció a fer-ne una glossa. Uns estrangers, llegim, han tingut una baralla –amb ferits i detinguts– per culpa, ai, d'un pet. Un dels usuaris de les aigües salutíferes n’ha deixat anar un davant d'un altre usuari de les aigües salutíferes, pel que sembla amb intenció de fer mal. No ha estat un escàpol, allò que et podria passar en un ascensor, en una classe, en una entrevista de feina, en un acte sexual. Ha estat volent. Quan diuen estrangers volen dir no andorrans. I això em fa patir per si són catalans.

Ja ho hem dit moltes vegades. L'heroi nacional dels contes infantils és en Patufet, un nen curt de talla que és expulsat del ventre bòvid mitjançant la ingesta de verdura gasificant. Al pessebre, al costat del nen Jesús hi tenim el caganer, un pagès amb barretina, a la gatzoneta, fent allò que se'n diu, eufemísticament, anar de ventre. No cal que repassem les cançons populars que ens fan saber que una defecació muntanyenca no fa pudor encara que la remenis amb un bastó. El subtext de la cançó és pervers. Vol dir que algú ja s'ha encarregat de remenar amb un bastó aquest producte per tal de comprovar-ne les propietats odorants. Em deixo els setze jutges (caníbals, necròfils i a favor de la pena de mort), la mona en un terrat (mostrant les parts pudendes com solen fer) i en Pinxo i en Panxo, una relació sadomasoquista consentida. Em deixo també la cançó excursionista que enumera diverses activitats corporals com ara “pets, rots, llufes i gargalls”. La rima, aquí, és amb “cavalls”, ja podeu suposar per què.

Si resulta que no, que no són catalans els detinguts per mor del pet intencionat, en un balneari on tothom va en tanga i barnús, ploraré de felicitat, perquè és molt fort, massa fort, això nostre amb l’escatologia.

dissabte, 19 de setembre del 2015

El TC il·legalitza la figura del Caganer


El Tribunal Constitucional confirma la sentència del Suprem que ha acordat la il·legalització immediata del Caganer.


Aquest matí la sala segona del Constitucional ha pres aquesta decisió, que no admet cap recurs i es considera ferma i definitiva, des d'aviu i fins el Nadal del 2015 es requisaran tots els caganers de Catalunya.

Alícia Sànchez Camacho va presentar la denúncia després del restrenyiment que va patir amb el dinar de la Camarga, considera que aquest personatge vulnera la legalitat constitucional i es fa servir per ridiculitzar i faltar al respecte dels alts càrrecs públics.

El president del TC, Francisco Pérez de los Cobos, ha dit que "el caganero no puede formar parte de la cultura catalana, da una mala imagen de España, es poco higienica y huele mal".

Mariano Rajoy: "hablando llanamente, esta figurilla es una mierdecilla que va cagando hilillos".

Artur Mas: "això és una porcada! cal acabar amb les imposicions de Madrid, aquest tribunal dona importància a coses que aquí tenim del tot normalitzades. Deposar és una cosa que fem tots, fins i tot jo mateix! És més, ara us diré una intimitat; a casa tinc el caganer del David Fernàndez, que vinguin i me'l prenguin si tenen deixonses!"

Miquel Iceta, mentre ballava la Macarena deia: "no sé quina diferència hi ha entre el Caganer i la Moreneta"

Antonio Baños: "des de la CUP desobeirem la sentència i aquest Nadal (que ja serem independents), els membres de la CUP figurarem de caganers i caganeres a tots els pessebres vivents de Catalunya."

La resta de formacions no s'han pronunciat.

dilluns, 20 d’agost del 2012

MACARI CAGANER - obra anònima



A tothom fa riure parlar de pets, llufes, merdes, podríem dir que som bastant escatològics.

Un exemple el trobem en aquesta hilarant conversa entre Stephen Fry i els concursants d’un programa de la BBC on es pregunta sobre el tió i el caganer.


Els pets i la merda es troben de diverses formes a la nostra cultura.

A Constantí el grup de roc català ELS PETS  en el seu primer disc canten una cançó titulada "Qui s'ha llufat".

La companyia de teatre el Tricicle en l'obra SIT, hi ha un gag on el pet n'és el protagonista.

El Mag Lari també utilitza aquest recurs en algun dels seus espectacles de màgia.

La vaca fa un pet i en surt en Patufet.

No oblidem l'original personatge del pessebrisme català; el Caganer o el Tió que des de fa molts Nadals els petits i petites fan cagar a moltes llars.

L'Albert Pla també és un altre exemple amb La sequia.

Si coneixeu més exemples o expressions d'aquest tipus ens ho dieu i ho anirem afegint al bloc.


INVOCACIÓ
Magis bonum est cagare
quam bibere et manducare
Millor cosa es lo cogà
que lo beure i lo menjà
Paraules de un cagané
en temps que cagaba bé.

PROEMI
Discrets i nobles oyents,
qui apretant llavis i dents
arrufeu un poc lo nas
per respecte al meu detràs,
que amb solemnitat completa
ara fa la seva feta,
crec que serà conveient
fervos en aquest moment
un discurs improvisat
en lo qual, en claretat,
a tots vos tinc de fer "beure"
que jamai em podreu treure
cap més feina de admirà
que la feina del cagà.

Procureu-me estar atents,
que probant-ho al mateix temps
per la boca i lo trasero,
sens cap venagloria espero
convencer lo enteniment
amb lo discurs evident,
i convencer també el nas
amb els perfums del detràs.

No'm diguin que só indecent
perque devant de la gent
cago i parlo de cagà
que es cosa que tothom fa,
desde el més gran al més xic,
desde el més pobre al més ric,
i es molt tonto qui s'amaga
de cagà, doncs tothom caga,
i com al principi he dit
vaig trobar en un llibre escrit
de un antic savi doctor,
que es tenia per millor
en aquell temps el cagà
que lo veure i lo menjá.

Aixó si que ho crec molt bé
i jo vos ho provaré
am raons tan evidents
que ho veureu, nobles oyents,
encara més clar que aixó.

Començo doncs ara Jo
i en dos parts dividiré
el discurs que vos faré,
provant-vos en la primera
lo poder de la caguera,
i mostrant en la segona
que es cosa molt sana i bona
i de una gran excelencia,
com veureu ab evidencia.

PRIMERA PART
L'emperador de la Xina,
el sultant de Palestina
i altres terres de l'Orient,
tots el Reis de l'Occident,
el de França, el d'Espanya,
el d'Irlanda i Gran Bretanya,
tots els reis i emperadors
ducs, marquesos i senyors
que d'aquí cent anys hi haurà,
tots el que en el món hi ha
i tots aquells que hi ha hagut
tant poder no han tingut
ni jamai podran juntar
com té lo Senyor Cagar.

Cagat homo, cagat dona
et cagat omnis persona.

Paraules de un escolà
que no podia cagar.
Caga tot qui es animal,
caga el ric i el menestral,
caga el sabi i l'ignorant,
la formiga i l'elefant,
caga tot home que endrapa,
caga el Rei caga el Papa
i caga per acabar
tot qui te cul per cagar.

Aquell currutaco fi
que tot ell es presumí,
caga en més d'una ocasió
ab molt gran satisfacció:
fins les senyores més fines
corrents s'alsen las cortines
descubrint lo honest darrera
quant apreta la caguera
L'avaro que en gran afany
conta el seu tresor tot l'any
i d'allí no s'alsaria
per son cusí ni sa tia
fins que ben tancat hagués
am sis claus els seus diners,
s'alsa correns sens paresa
quan li diu la naturalesa
que en la necesaria hi ha
negocis a despaxar;
i si estans'hi allí asentat
es recorda que ha deixat
tal volta el calaix obert,
tinc jo per molt i molt cert
que pendrà paciencia llarga
fins que habent buidat la carga
el senyor cul li dirà:
"Alçat d'aci, prou ni ha".

El noble o l'acaudalat,
per donarse dignitat,
si algú demana per res
o està ocupat o no hi es
i tant se fa demanà
que al pobre fa renegà;
més si apreta la caguera
aneu-li prompte al darrera
i veureu com sens tardà
corrents despaxa el cagà.

Si veieu a molta gent
com el criat o l'assistent
a totes parts los envian
i per si res no farian
per més que fos important;
a veure si enviaran
el criat, la minyoneta,
quant truca donya Cagueta.
Molts diuen, doncs així pensen
"a Roma de tot dispensen";
més jo diré a aqueixos tals
que son uns gran animals
doncs mai a Roma hi haurà
qui dispensi de cagà.

En fi, es feina tan comuna
que sols aquell que dejuna
es el qui es pot lliurar
de la merda i del cagar;
mes aquí entra l'obstacle
que a no ser un gran miracle
no viuria pas un mes,
qui no mengés ni cagués.

Homes i dones hi ha hagut
en lo mon plens de virtut
santetat i penitencia,
molts d'ells han fet abstinencia
en el beure i el menjar,
mes mai han pogut trobar
ni en cap llibre he vist escrit
que lo més arrepentit
de cagar hagi deixat
quant el cul li ha demanat.

Jo he regirat pergamins
dels autors grecs i llatins,
he llegit tota l'historia
del regne de la Cagatoria,
he desenterrat els ossos
de mil culs, ja xics, ja grossos
del temps antic i modern,
des del cel i del infern
i al fi de tots he trobat
que en son temps tots han cagat.

Aixó es un precepte just:
caga aquell que hi troba gust
i cagan els que hi pateixen,
n'hi ha que cagant s'engreixen,
altres que hi fan espetecs,
altres que cagant fan sist,
uns tenen el cagar trist:
altres fan trap, trep, trop, trum,
altres pam, pem pim, pom pum,
cada hu fa sa musica
amb la merda que trafica.

Pero com no acabaria
ni ab una hora ni ab un dia
el poder de la caguera,
daré fi a la part primera
dient: oh, auditori meu,
que, tots cagant, merda feu.

FI DE LA PRIMERA PART

SEGONA PART
Ho quant utile est cagare;
quam dulce est ventrem buidare
in plasa, in horto, et in monte,
in camino, prope fonte;
et si cagacio malestias
adhunc cagare inter bestias!

(Paraules de un pobre diable
que cagaba en un estable).

Jo vos contemplo parats,
oyents meus molt perfumats,
i al veurer que es cosa clara
tot lo que os he xarrat ara,
confesareu convençuts
no ho sou tan en son poder
com es lo rei caganer.

Però sortiume de po,
que us tinc de fer veure jo
que si bé es molt poderós,
es també molt deliciós,
molt agradable, molt sa
i molt util cagá.

El cagá us podrá donar
gran forsa per treballar
ganes per menjar i beure;
ell fará a los sastres seure,
als barreters fer barrets,
als ferrers farà estar drets,
escriure també als notaris
dar feina als apotecaris
a los metges malas nits,
als advocats fer escrits,
musics i escolans cantar;
als militars, pelear,
gran ganancia als hortelans,
a tots treball i descans,
fins als sabaters fer botes
i als escarabats pilotes,
i aquell que no cagarà
res de tot això farà.
¡Veus aquí amb quanta raó
he dit que el cagar es bo!

Tres hores més xerraria
i encara no acabaria,
però m'avisa el darrera
que ha acabat ja la caguera
i aquí acabo dient
que cagueu per sempre. Amen.
PROU